Diuen que...

07-03-2017

Per què hi ha hagut superàvit?

Marca com a favorit 

CiU, PP, i ERC han estat criticant últimament l'elevat superàvit amb què hem tancat els pressupostos del 2016. Aquí t'expliquem amb detall algunes coses importants i que potser no sabies...

Barcelona ha tancat el 2016 amb un superàvit de 97,5 milions. Són un 4% dels recursos que s'ha gastat l'ajuntament en tot l'any, uns 2.700 milions. Això indica, en primer terme, que les arques municipals estan sanejades. De fet, no només no fem dèficit. El govern de Barcelona En Comú ha reduït l'endeutament municipal a mínims històrics. Ara bé, en un moment de crisi, els recursos mai sobren. Al contrari. Els diners de la gent han d'estar al servei de la gent. I per això hem de fer tots els esforços perquè no es quedin massa recursos al calaix. Perquè, doncs, hem fet superàvit?

No és per una mala gestió. En aquests anys de govern de Barcelona En Comú, no només hem reduït l'endeutament a mínims històrics. Hi ha altres indicadors objectius d'una molt bona gestió pressupostària. Un d'ells té molt a veure amb el superàvit: el grau d'execució. És a dir, dels previstos, quants diners inverteix efectivament l'Ajuntament. Doncs bé, aquesta execució ha superat el 97% el 2016. És una xifra històrica, de les més altes de les dues darreres dècades a Barcelona. I molt superior a la de molts altres municipis, alguns dels quals presenten execucions del 60%.

També cal recordar que 97,5 milions no és, ni de lluny, el superàvit més gran que ha tingut l'Ajuntament en els darrers anys. El 2013, per exemple, Trias va deixar al calaix més de 135 milions d'euros. I el 2007, el superàvit va superar els 200 milions. Des del 2000, en set ocasions s'ha tancat l'any amb un superàvit major que el del 2016.

És més, durant la segona meitat del 2015 i el 2016 l'Ajuntament ha tret del calaix gairebé 400 milions que no s'haguessin gastat si no haguéssim modificat els comptes que ens va deixar el govern Trias. Per poder invertir aquests recursos, hem hagut d'esquivar la llei d'Estabilitat Pressupostària que van aprovar el PP i CiU el 2012 amb l'objectiu de limitar la despesa i l'autonomia financeres dels municipis.

Som l'únic ajuntament que ha desafiat aquesta norma austeritària impulsant dues modificacions pressupostàries. L'objectiu: posar aquests 400 milions al servei de la ciutadania. Aquesta mesura ens ha permès incrementar la despesa social un 50%, augmentar els recursos destinats a promoció econòmica, o els diners disponibles als districtes, per exemple. Vam poder impulsar aquesta política financera amb el suport d'un front ampli a l'Ajuntament. Al qual, és clar, no s'hi van sumar ni el PP ni CiU.

Malgrat aquesta bona gestió i aquesta política pressupostària enfrontada a la llei d'Estabilitat Pressupostària del PP que ens intenta condemnar a l'austeritat, aquest 2016 hi ha hagut ingressos imprevistos. Especialment, arran de l'evolució del mercat immobiliari. Aquí està passant una cosa que ens preocupa, i molt: hi ha indicis que torna la bombolla. Farem tot el que estigui a les nostres mans per mirar d'evitar-ho. En tot cas, per ara l'augment de l'activitat en aquest sector ha comportat un augment inesperat dels ingressos de l'impost de plusvàlues.

Però això no acaba aquí: aquests 97,5 tampoc acabaran al calaix! Per començar, ens serviran per reposar diners a la tresoreria municipal. Això és important perquè vam haver d'usar 70 milions d'aquesta tresoreria per pagar l'1%, els augments salarials que l'Ajuntament devia als i les treballadores públiques des de fa anys, que anteriors governs no havien pagat, i que el govern de Barcelona En Comú sí ha abonat. Tornar a tenir diners a la tresoreria vol dir, per exemple, garantir que l'Ajuntament seguirà pagant els seus proveïdors en 30 dies de mitjana. És a dir, en un temps rècord si es compara amb altres consistoris. Fer-ho implica cuidar el teixit productiu local que proveeix el municipi.

A més a més, seguirem impugnant la llei d'Estabilitat Pressupostària per finançar amb aquests diners inversions durant aquest 2017. Per exemple, i de forma molt destacada, per reforçar els esforços que està fent el govern municipal per ampliar el migrat parc d'habitatge públic que té la ciutat. O també per reforçar els punts verds de barri. I per donar més força a la transformació digital que hem engegat a l'administració per posar-la a l'alçada del segle XXI.

Bonus track: CiU i el PP han caigut del cavall. Les dues formacions, que van aprovar la llei d'Estabilitat Pressupostària, troben ara malament que l'Ajuntament de Barcelona faci superàvit. Ens alegrem que se sumin a una tesi que sempre hem defensat: els diners públics, cal posar-los al servei de la ciutadania, i no al servei dels bancs. (I per descomptat, no a les butxaques dels corruptes. D'això, en saben molt totes dues formacions).